L'Univers és infinit, però fóra molt poca cosa, un gra d'arena d'una platja, si no n'existissin d'infinits a les ments dels homes.
Amb la nostra imaginació podem crear, podem veure, podem sentir tot el possible i l'impossible, tot el que els ulls de la cara ens mostren i tot el que els ulls de l'enteniment ens fan veure. Fins i tot el no res, el buit infinit a dins i a fora, que podem penetrar, visitar en un viatge iniciàtic.
No tinguem por. La vida ens porta a un milió de vides i la mort és i serà eternament, la creació contínua, l'energia renovada útil a l'Univers.
Al néixer emprenem el viatge. Que sigui una línia recta, monòtona i sense al·licients, o una espiral fantàstica plena de tots els somnisi de totes les realitats, només depèn de nosaltres mateixos. En això podem ben escollir.
Joan M. Mestre i Domènech. Un viatge al no res.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)