No pretenc, Déu em guard, canviar la vostra ideologia ni els vostres interessos, ans el contrari, el meu propòsit és mostrar que, precisament, CiU és una opció contraproduent per a defensar-los i que, davant de tot, la seva estratègia passa per manipular els votants per accedir al poder per als seus personals interessos. Entenc que CiU pot atreure un votant nacionalista i a la vegada conservador, diguem-ho clar: de dretes. En democràcia és perfectament legítim. La qüestió és que, insisteixo, CiU és contraproduent per a qualsevol d'ambdós propòsits. Anem a pams:
És raonable que els nacionalistes practicants estigueu entusiasmats amb la, si fa o no fa, aposta obertament independentista de CiU. És comprensible que d'aquesta manera la vegeu més factible, però si és aquest el vostre veritable objectiu, jo no us recomanaria que us refiessiu gaire de CiU i els aires messiànics del Mas. Ves a saber què faran aconseguida la majoria absoluta. Privatitzar el Clínic sí, ja hi pots comptar, però lluitar gaire per la independència ja són figues d'un altre paner. La sacsejaran quan els hi convengui i quan no l'amagaran, diran que és inviable o qualsevol pretext, tot generant frustració en el vostre àmbit i potser malbaratant una oportunitat única per vosaltres. Si de debò voleu la independència, heu d'assegurar el vot. Oferta no n'hi falta en aquest camp, si augmenta a cada elecció: ERC, SI, CUP... i potser si CiU no aconsegueix la majoria absoluta els podran presionar perquè es prenguin seriosament la independència.
Si ets més aviat un votant de dretes, amb, davant de tot, interessos econòmics de qualsevol mena a Catalunya (i no formes part, obviament, de la xarxa clientelar de CiU per a trobar negociets d'aquests que mou el fill de l'amo) CiU en aquestes eleccions no et convé gens. Els cèntims fugen com a bojos de la inestabilitat i l'aposta de CiU és el paradigma d'inestabilitat, especialment amb el delicat context econòmic que ens hi trobem. Absolutament tot pot perdre dràsticament el seu valor de la nit al dia, les finances no estan per gaires aventures i, les coses com són, el govern de Mas no s'ha mostrat, precisament, com un exemple de bona gestió. Si com a bon conservador, vols garantir l'statu quo, tens altres opcions més segures. Potser no és la primera vegada que votes al PP d'amagat i, tranquil, que de moment el vot és secret. Més endavant et podràs preguntar amb total tranquil·litat quins sants trons voten al PP, si tu no coneixes a ningú que ho faci.
Així doncs, si per als seus votants potencials, CiU no és ni de bon tros la millor opció, de la resta millor ni parlar-ne. El govern de l'Artur Mas ha demostrat ser el govern més corrupte, incompetent i reaccionari de la nostra història recent. Els escàndols recents de corrupció de CiU són variadíssims, en diversos sectors i afectant gent tant destacada com el tresorer del partit amb el cas Palau, el secretari general i fill de l'amo amb el cas de les ITV, per no parlar de l'enrevessat entramat a la sanitat catalana. Per parlar de la incompetència cal força estona, deixem-ho amb el rescat que van haver de demanar, ves per on, a Madrid, els nombrosos impagaments, per no parlar de l'anunciada fallida de Spanair on la Generalitat va posar diners alegrement. De les retallades suposo que ni cal parlar-ne, però sí que és rellevant fer el contrast amb la supressió de l'impost de successions tot just arribar al govern.
Cal recordar, alhora, que es tractava d'un govern molt dèbil, que havia de negociar uns pressupostos encara més restrictius i que havia de fer front al desgast d'haver de pactar amb el PP. Abans d'afrontar una situació summament crítica política i econòmicament, amb gairebé un 23% d'atur i una tercera part de la població sota el llindar de la pobresa, on un govern ha de mostrar el seu major tarannà d'estadista, s'han estimat més tirar per la via ràpida, fugir d'estudi i convocar eleccions anticipades, tot posant en el centre del debat polític la independència de Catalunya, com si fos, de cop i volta, la qüestió més urgent o la solució immediata a tots els nostres neguits. Val a dir que l'objectiu és amagar totes les seves misèries i amb el discurs èpic provar sort i veure si cau una majoria absoluta amb la que pugui evitar els ensurts parlamentaris i poder fer negociets facilets amb calma com el de Barcelonaworld o la sanitat privada.
Així doncs, conciutadans, en els temps
difícils que corren, no ens podem permetre cedir el govern a una
colla de lladres, estafadors i inútils de CiU. Resultaria insòlit a
Europa, un govern radicalment retallador i regressiu que no només no
perd vots sinó que encara en guanya. I tot per la seva manipulació
interessada dels sentiments dels votants. Ja és, doncs, una qüestió
de dignitat: Tots corrents a votar, vota el que et vingui de gust, però per la teva dignitat i la de Catalunya, no votis a CiU.
No hay comentarios:
Publicar un comentario